UgreSic és una fabuladora excepcional que, aquí, reivindica el poder de l'escriptura i reflexiona sobre com es creen les ficcions: d'on sorgeix la motivació primera?, com escullen els temes els escriptors?, com s'hi manifesta la vida pròpia?, què ens diuen i què amaguen?
A La guineu UgreSic crea un brillant trencaclosques en què narra fets de la seva vida i d'altres escriptors, esborrant la frontera difusa entre realitat i ficció. Per això el títol és tan pertinent. La guineu és una criatura salvatge i esmunyedissa, que en les rondalles de tot el món sol encarnar l'astúcia i l'engany. Justament -per a UgreSic, i començant per ella mateixa- els atributs dels escriptors.
Trenant hàbilment dotzenes d'històries i moments viscuts (Nabokov caçant papallones, UgreSic vivint un meravellós amor tràgic amb un desminador, Pilniak viatjant al Japó, avantguardistes russos malvivint sota el comunisme...), aquest és un llibre inclassificable -sobretot perquè sempre s'hi percep l'ombra de la guineu, l'astuta, la mentidera.
